10 coses que potser no sabreu sobre la web de Charlotte

EnWeb de Charlotte, E.B. White va crear personatges estimats dels més improbables animals: un truit d'un porc anomenat Wilbur i una aranya anomenada Charlotte, que teixeix paraules a la seva xarxa per salvar-li la vida. Aquesta commovedora història sobre la vida i la mort a una granja segueix sent un dels llibres infantils més venuts de tots els temps.

1. LA GRANJA DEL LLIBRE ERA REAL.

'Aquesta és una història del graner', va dir E.B. Va dir White. 'L'he escrit per a nens i per divertir-me'. Juntament amb ser assagista i coautor deEls elements d’estil, White posseïa una granja a Maine. Mentre escriviaWeb de Charlottea la caseta de la nau de la propietat, s’imaginava el graner vermell de la granja, on guardava oques, ovelles i porcs. Fins i tot el graner tenia un gronxador com el que es descriu a la història: “Mr. Zuckerman va tenir el millor swing del comtat. Era una sola peça llarga de corda pesada lligada a la biga de la porta nord.

2. UN PORC MALALTAMENT INSPIRAT A WILBUR.

Com a pagès, White va criar porcs per sacrificar. Com a amant dels animals, se sentia conflictiu pel fet de matar animals que li agradarien. En un cas, un porc que posseïa es va posar malalt. Tot i que White inicialment havia planejat matar el porc per menjar, es va dedicar a alletar-lo de nou, mantenint-se al dia tota la nit i trucant al veterinari, però el porc va morir igualment. White semblava sorprès per quant li molestava la seva mort. Va escriure a l'assaig 'La mort d'un porc': 'Evidentment s'havia tornat preciós per a mi, no perquè representés un aliment llunyà en un temps famolenc, sinó que havia patit en un món que patia'.

quants anys té el Dr. ruth

3. CHARLOTTE ES BASA EN UNA ARANYA REAL.

Un dia, White va notar una aranya al seu graner que feia un sac d’ou. Estava tan interessat, que va aconseguir que una escala de mà mirés més de prop. Després d’això, no va tornar a veure l’aranya. Quan es disposava a anar a Nova York a l’hivern, va decidir emportar-se el sac d’ous. El va tallar amb una fulla d’afaitar i el va posar en una caixa de caramels amb forats foradats a la part superior. Després va deixar la caixa a la part superior del seu despatx al seu dormitori de Nova York. Ben aviat, el sac d’ous va eclosionar i les aranyes infantils van sortir de la caixa.

'Enganxaven petites línies des de la meva pinta fins al meu pinzell, des del meu pinzell fins al meu mirall i des del meu mirall fins a les tisores d'ungles', va escriure en una carta. “Estaven molt ocupats i quasi invisibles, eren tan petits. Vam viure tots junts feliçment durant un parell de setmanes, i després algú que tenia el deure d’empolsar la meva còmoda va refusar-se, i vaig acabar el programa. Actualment, tres de les nétes de Charlotte estan atrapades al peu de les escales del celler del meu graner, on la llum del matí, que entra per la finestra est, il·lumina els seus brodats i fa que sembli encara més meravellós del que és ”.

paraules en anglès que provenen d'altres idiomes

4. EL NOM DE CHARLOTTE ES BASA EN LA CIÈNCIA.

Quan White va començar a escriure la història, va trucar a l'aranya Charlotte Epeira perquè va identificar malament l'aranya al seu graner com una aranya de creu gris,Epeira sclopetarium. Després es va posar en contacte amb un expert del Museu Americà d’Història Natural i va poder identificar correctament l’aranyaAraneus cavaticus—L’aranya de paller comú. Així, la seva aranya es va canviar el nom de Charlotte A. Cavatica.

5. LA FELIGA NO S’HA AFEGIT FINS L’ÚLTIM ESBorrany del llibre.

'' On va el papa amb aquesta destral? ', Va preguntar Fern.' Aquesta primera línia deWeb de CharlotteSe sent tan perfecte que costa de creure que Fern gairebé no figurés al llibre. Al principi, White va lluitar amb com començar la història, sense saber si començar amb Wilbur o Charlotte. Després, a l’últim moment, va afegir Fern, la nena que prega al seu pare que no matin el garrí anomenat Wilbur. Tot i que s’esvaeix de la història a mesura que madura, Fern afegeix capes d’humanitat que connecten directament amb el jove lector.

6. L’EDITOR DE WHITE NO TENIA IDEA QUE ESTAVA ESCRIVINT EL LLIBRE.

Després de l 'èxit deStuart Littleel 1945, l’editora de White, Ursula Nordstrom, no esperava que escrivís un altre llibre fins que va aparèixer de sobte al seu despatx ambWeb de Charlotte. Es va sorprendre i li va preguntar si el manuscrit era una còpia de carboni. 'No', va dir, 'aquesta és l'única còpia; No en vaig fer cap còpia. Després va pujar a l’ascensor i se’n va anar. No volent arriscar-se a perdre l’únic manuscrit del llibre, Nordstrom va seure i el va llegir allà mateix. 'No em podia creure que fos tan bo!' ella va escriure. El llibre es va publicar el 1952 i va tenir un gran èxit, ja que va vendre 100.000 exemplars en 16 mesos.

7. LA IL·LUSTRADORA VOLIA DONAR A CHARLOTTE LA CARA DE LA DONA.

Garth Williams, que també va il·lustrarStuart Littlei laPetita casa a la pradasèrie, no estava segur de com dibuixar Charlotte al principi. Volia que tingués un aspecte amable i encantador, dues paraules que la majoria de la gent no relacionaria amb les aranyes. Va provar de dibuixar-la amb cara de dona i fins i tot va arribar a fer-la semblar a la Mona Lisa (podeu veure alguns d’aquests esbossos aquí). Tant White com Nordstrom van acabar amb la idea. Finalment, es van decidir a dibuixar una aranya anatòmicament correcta amb dues petites puntes per als ulls.

els gats munchkin tenen problemes de salut

8. PERSONES CRITICADESLA WEB DE CHARLOTTEPER IMPLICAR LA MORT.

MentreWeb de Charlotteva rebre bones crítiques, encara va ser menyspreat per alguns educadors i pares a causa dels personatges: un llibre sobrearanya? —I perquè Charlotte mor. En una carta a Nordstrom (que era inèdita però citada aLa web de Charlotte comentada), White es va burlar de les crítiques amb una mica de sàtira: “Estic treballant en un nou llibre sobre un boa constrictor i una camada de hienes. El boa constrictor s’empassa els bebès un a un i la hiena mare mor rient. ”

9. HOLLYWOOD VOLIA TALLAR LA MORT DE CHARLOTTE DE LA VIBRADORA.

White es va resistir a Hollywood al principi, nerviós pel que faria un estudi al seu llibre. Finalment, el 1973, Hanna-Barbera va fer una caricatura deWeb de Charlotteamb Debbie Reynolds com a veu de Charlotte. Com era previsible, Hollywood va intentar obtenir un final més feliç per a la història, preocupat per una pel·lícula infantil on mor un dels personatges principals. Però White va afirmar que la mort de Charlotte era essencial per a la història i, al final, va guanyar. El dibuix es manté fidel al llibre.

10. WHITE HA ENREGISTRAT EL LLIBRE D'ÀUDIO DELA WEB DE CHARLOTTEEL 1970.

Tot i que feia gairebé 20 anys que va escriure el llibre, la mort de Charlotte encara el va fer emocionar. Michael Sims, autor de 'Cada vegada, es va trencar quan va arribar a la mort de Charlotte'La història de la web de Charlotte: E.B. La vida excèntrica de White a la natura i el naixement d’un clàssic americà, va dir a NPR. 'I ho faria, i es desordenaria. ... Va prendre 17 preses per superar la mort de Charlotte sense que la seva veu es trenqués ni comencés a plorar '. Podeu escoltar-lo llegint el llibre anterior, però teniu un teixit a mà, per si de cas.