50 verbs verbosos per caure en la conversa diària
top-leaderboard-limit '>Si ho estàsgrandiloqüent, llavors us agrada utilitzar paraules extravagants i de gran volada, precisament com els 50 verbs que s'enumeren aquí, que es refereixen a activitats quotidianes o bé es poden utilitzar en lloc de paraules quotidianes.
1. ABOLTA
Si un ocell (o qualsevol altra cosa)abvolates, després vola.
2. UNA MISSA
Per aBREUalguna cosa és apilar-lo o escombrar-lo o recollir-lo en un monticle.
3. ADMARGINAR-SE
Per aadmarginarés escriure en un marge o fer notes al costat del text d’un llibre.
4. ADVESPERAR
Quan el diaadverteix, es fa fosc.
els fets de la vida sèries de televisió
5. AL·LATRAR
Els gossos no només borden, tambéallatrat.
6. BASAT
Per abasiarés besar, com ho ésoscular.
7. BULBITAR
Derivat via llatí d'una paraula grega que significa fem, abulbitarés embolicar els pantalons. (Esperem que no sigui una paraula quotidiana.)
8. CACHINNATE
Per acachinnatés riure fort o sense restriccions. Per adescacinatés riure’s o burlar-se d’algú.
9. SABATER
Quan et poses les sabates, tuSABATER. Quan els traieu, sobretot com a marca de respecte, vosaltresdiscalceate.
10. CAPERAR
Per acaperatés arrufar les celles; si alguna cosa ho éscaperat, està arrugat o arrugat.
11. CARBONCULADA
Si alguna cosacarbunculats, crema, literalment, com un tros de carbó —la paraula llatina per a la qual és l’origencarbuncle.
12. COQUINAR
Per acanallaés cuinar o servir menjar per a altres persones.
13. drivel
Per aconduirés xafardejar o xerrar sense pensar, o esclatar alguna cosa.
14. DECAPULAR
Càpulasignificava essencialment tassa o vas petit en llatí, etc. decapularvol dir abocar o buidar alguna cosa d'un contenidor a un altre.
15. DESFLOCAR
Per adesflocaralguna cosa és desgastar-lo, mentre ...
16. DEGLABRAR
... adesglabrarés per allisar-lo.
17. ESCOTXA
Derivat d'una paraula llatina,martell, que significa batre o ratllar, el verbmartellantes pot fer servir per cercar alguna cosa estudiant-la.
18. EXTRAVATGE
Per aextravagamento aextravagateés vagar des del punt, tant literalment (com en, voltar sense desenfocament) com en sentit figurat (com en una conversa).
19. FELICITAT
Per abona sortalgú és per fer-los feliços.
20. GNATONITZAR
Gnatho era el nom d'un servent obsequiós i obrer en una comèdia del dramaturg romà Terence, i va derivar d'aquesta agnatonitzar, que significa afalagar algú o comportar-se de manera sicofàntica.
21. GURGITAR
Per agurgitaro aingurgitar'A diferència de regurgitar' significa 'menjar o devorar menjar'.
22. HOSPITALITZA
Per ahospitalitzarés entretenir un hoste.
23. CANCEL·LAT
Per ainanular—Literalment, «fer anells» - és arrissar els cabells.
24. INadequat
Per ainsostenibleés xiuxiuejar a l’orella d’algú.
25. JENTICULAR
Menja l’esmorzar i ja ho tindràsjenticulat.
26. labefactatos
Derivat d’una paraula llatina que significa debilitar o fer inestable, tolabefactatsalguna cosa és tombar-lo o provocar-ne la caiguda.
27. LALLAT
Per atardàés parlar com un nadó.
28. lucubrata
Per alucubratao aelucubrateés treballar a la llum de les espelmes o a la llum artificial o, en altres paraules, treballar molt de nit. Una obra produïda en cremar el petroli de mitjanit, per cert, és unla lucubració.
29. MANTICULAR-SE
Per amaniculateés fer alguna cosa furtivament o prendre alguna cosa a algú mentre no ho mira.
30. menja!
Derivat de la paraula llatina per a 'mà'manuduccióés una paraula del segle XVI per conduir o guiar algú, i derivada d'això, cap aManuducteo béManuducteés portar algú o alguna cosa per la mà.
31. MANUSCRIBE
Per amanuscribeés escriure la vostra signatura o escriure alguna cosa a mà.
32. NEMN
Per anoalgú els mencionarà pel seu nom.
33. OBLIGURE
Per aobligureés celebrar o menjar un bon menjar.
34. PANDICULAR
Pandiculacióés el nom propi de l'estirament i el badall que feu al despertar, etc.pandiculatés fer precisament això.
35. PUNGLE
Derivat d'una paraula espanyola,pongale, el que significa posar-ho, aselvaés fer un pagament o una contribució a alguna cosa.
36. quaeritatis
quaeritatisés una paraula del segle XVIII que significa buscar una resposta o preguntar sobre alguna cosa, essencialment un equivalent del segle XVIII a Google.
37. REPOSAR
Substitueixalguna cosa, i la tornes a posar on era.
38. SCURRYFUNGE
Scurryfungeés una antiga paraula dialectal americana que vol dir endreçar ràpidament una casa abans que arribi un visitant.
39. SEMITAT
Derivat deCamí, el llatí per a camí, asemitarés fer un camí a través d’alguna cosa.
40. SNUDGE
Per aesmunyir-seés caminar pensant contemplativament.
esmenta tres perills del llarg trajecte
41. SURFLE
Asurfleés una vora ornamentada o una vora bordada, però segons l'Oxford English Dictionary, com a verb també es pot utilitzar per significar 'pintar o rentar la cara o el cos amb un cosmètic'.
42. TITUBAT
Derivat d’una paraula llatina que significa esglaonar, todubtatambé es pot utilitzar per significar 'tartamudejar' o 'trontollar la vostra parla', un acte també conegut comtitubació.
43. TRANSNATE
En lloc de fer llargs a la piscina, podeutransnateit: un verb del segle XVII que significa nedar per alguna cosa.
44. TRIPUDAT
Pres d'una arrel llatina que significa literalment 'tres peus', toalegra'tés saltar-se o ballar d’alegria o saltar amb il·lusió.
45. tudiculata
Per atudiculataés colpejar alguna cosa o copejar-la o colpejar-la amb força.
46. UNKEN
Per arancialgú ha de deixar de reconèixer-los.
47. contorns
Per aencantalguna cosa és fer-lo bell. El contrari, si mai ho necessiteu, ésdevenustate.
48. VETERATE
Per aveterateés envellir.
49. VIGILANTMENT
Derivat de la mateixa arrel que vigilant, aveureés estar despert o sense dormir o estar despert tota la nit.
50. WITWANTON
Per awitwantonés donar temps a pensaments ociosos a les especulacions o fer una broma de no entendre alguna cosa.