Quants idiomes és possible saber?

Hi ha milions de persones, fins i tot als Estats Units, principalment monolingües, que parlen més d’un idioma a casa. La competència en tres idiomes no és inusual, i tots hem escoltat històries d’àvies i avis que havien de dominar quatre o cinc idiomes en el camí del país vell al nou. A l’Índia és freqüent que la gent faci els seus negocis cada dia utilitzant cinc o sis idiomes diferents. Però, què passa amb 10, 20, 30, 100 idiomes? Quin és el límit màxim del nombre d'idiomes que pot conèixer una persona?

Michael Erard, en el seu fascinant llibreBabel No More, viatja arreu del món a la recerca d’hiperpolíglotes, persones que estudien i aprenen un gran nombre d’idiomes. Aporta llum sobre els secrets del seu èxit i explica per què pot ser difícil posar un nombre exacte al coneixement de la llengua. Aquests són alguns dels hiperpolíglotes que coneix:

Graham Cansdale, 14 idiomes.
Cansdale utilitza els 14 idiomes professionalment com a traductor a la Comissió Europea a Brussel·les. Ha estudiat més idiomes.

Lomb Kató, 16 idiomes.
Aquest políglota hongarès va dir que cinc d'aquests 'vivien dins'. Altres cinc van necessitar almenys mig dia de revisió per reactivar-se i, amb els sis restants, va poder fer traducció. La confiança, va afirmar, era crucial per a l’aprenentatge d’idiomes. El seu consell d'estudi: 'Estigueu fermament convençut que sou un geni lingüístic'.

Alexander Arguelles, 20 idiomes més o menys.
Argüelles declina dir el nombre exacte. 'Si algú et diu quants idiomes parla, no hauries de confiar-hi', diu. Ha estudiat més de 60 idiomes i els dedica 9 hores d’estudi cada dia. Vint és el nombre d’ells en què té competència lectora.

infecció de la pell de les llavors de lotus reals

Johan Vandewalle, 22 idiomes.
El 1987, Vandewalle va guanyar el concurs Polyglot of Flanders, on va ser provat en 22 idiomes (encara que ha estudiat més). El concurs requeria converses de deu minuts amb parlants nadius, amb pauses de cinc minuts entre elles.

Ken Hale, 50 idiomes.
El famós lingüista del MIT va dir que només podia 'parlar' en tres idiomes (anglès, espanyol, warlpiri) i simplement 'parlar' en altres idiomes. Va considerar que la capacitat de parlar un idioma incloïa conèixer totes les seves implicacions culturals. No li agradava que la gent perpetués el 'mite' de les seves gestes lingüístiques, tot i que molts companys l'havien observat fent coses com estudiar una gramàtica del finès en un avió i començar a parlar-lo fàcilment a l'arribada.

Emil Krebs, de 32 a 68 idiomes.
El nombre depèn de qui compti. Diplomàtic alemany que treballava a la Xina, Krebs tenia un talent tan inusual per a les llengües que després de la seva mort el cervell es va conservar per estudiar.

El cardenal Giuseppe Mezzofanti, de 40 a 72 idiomes.
Un dels seus biògrafs ho va desglossar de la següent manera: en tenia 14 que havia estudiat però que no havia utilitzat, 11 en què podia mantenir una conversa, 9 que parlava no del tot perfectament però amb un accent perfecte i 30 idiomes (d’11 diferents famílies lingüístiques) que havia dominat totalment.

Les històries de la destresa lingüística de Mezzofanti són tan llegendàries que poden ser només llegendes. Però queda clar des de l’època d’Erard entre els hiperpolíglotes que amb el talent natural adequat, la motivació i el treball dur es poden aconseguir gestes notables. Els psicolingüistes amb qui va parlar Erard van dir que no hi havia 'cap límit teòric en el nombre d'idiomes que es podrien aprendre'. Només hi havia la limitació del temps.

què eren els grans danesos criats?

Però la majoria dels hiperpolíglotes es van mostrar reticents a reclamar-ne massa, fins i tot quan havien estudiat dotzenes. Això es deu al fet que tenen una definició més fina de 'conèixer' un idioma que la majoria de la gent i la humilitat que suposa convertir-se en expert: com més se sap, més se sap el que no sap. Entre els hiperpolíglotes, 15 sembla que són aproximadament de gamma alta pel que fa al nombre de llengües que estan disposats a assegurar. Tot i així, és probable que els 30 idiomes amb els quals tinguin una familiaritat inferior siguin millors que el castellà del vostre institut.