Els orígens ambigus del Pokémon Hokey

'Va posar el peu dret,
Treus el peu dret,
Hi poses el peu dret,
I ho sacsegeu tot.
Tu fas el Pokémon Hokey,
I ho gires tot,
D'això es tracta ...

Cap altra cançó sembla simbolitzar un bon moment per a la gent i provocar somriures a la cara en la mateixa mesura que 'The Hokey Pokey'. Però, d’on va sorgir aquesta peculiar cançó? És complicat.

ORÍGENS DE LONDRES

El 1942, el compositor i editor irlandès Jimmy Kennedy, més conegut per 'El pícnic de l'ós de peluix', va crear un ball i una cançó instructiva que s'acompanyava, anomenada 'The Hokey Cokey'.

Escrita per entretenir les tropes canadences estacionades a Londres, la cançó era semblant al 'Pokémon Hokey' que tots coneixem avui.

El compositor Al Tabor també entretenia les tropes canadencs a Londres durant la guerra i el 1942 va escriure una cançó de ball de participació anomenada 'The Hokey Pokey'. Afirma que el nom prové dels venedors de gelats de Londres de la seva joventut, anomenats 'Hokey Pokey Men'. El ball que l’acompanyava era molt similar al de Kennedy.

oh, els llocs on passareu en segon pla

MENTRE, A L’altra banda de l’estany ...

El 1946, desconeixent totalment els britànics 'Hokey Cokey' i 'Hokey Pokey', dos músics de Scranton (Pennsilvània) —Robert Degan i Joe Brier— van gravar 'The Hokey-Pokey Dance' per entretenir els estiuejants a les estacions de les muntanyes Poconos. La cançó era una de les preferides a la regió per a danses i centres turístics durant la resta de la dècada de 1940, però aquesta encara no és la cançó que coneixem actualment.

Per confondre encara més les coses, el cap de banda britànic Gerry Hoey també va afirmar haver estat autor d’una melodia similar, “The Hoey Oka”, el 1940.

PER THE EL QUE CONEIXEM AVUI ...

La creença general és que Charles Mack, Taft Baker i Larry Laprise van escriure la versió americana de la cançó 'The Hokey Pokey' el 1949 per entretenir als esquiadors del Sun Valley Resort a Idaho. La cançó va ser un èxit als resorts, de manera que Laprise la va gravar.

La gravació va fallar, però Degan i Brier se'n van assabentar i van demandar a Laprise per haver arrencat el seu 'Hokey-Pokey Dance'. Tot i que la seva versió va sortir després de la seva, Laprise va guanyar els drets de qualsevol cosa que tingués a veure amb 'The Hokey Pokey'.

El 1953, l'orquestra de Ray Anthony el va gravar -un senzill de doble cara amb 'The Bunny Hop' - i va arribar al número 13 de les llistes. Aquesta és la versió que coneixem avui.

UNA HISTORYRIA MÀGICA

Els orígens de la cançó, però, es remunten encara més. Alguns argumenten que 'The Hokey Pokey' (o 'Cokey') és una corrupció de 'hocus pocus', el conegut terme utilitzat pels mags.

'Hocus pocus' deriva, al seu torn, d'una línia llatina de la missa catòlica, 'Hoc corpus meum' ('Aquest és el meu cos'), que indica la transformació del 'pa' de comunió en el cos de Jesucrist.

El ball que va junt amb la cançó, en què tots els participants ballen en un ring, posant el braç o el peu pertinent dins o fora, i després sacsejant-lo, també retrocedeix de manera justa.

Danses i cançons similars es van enregistrar a Robert ChambersRimes populars d'Escòcia(1826); altres versions s’han remuntat als joglars del segle XVII.

ELREALORIGEN?

Però el primer registre precís, fins ara, de la cançó que tots coneixem i estimem prové d’un relat, datat de 1857, de dues germanes de Canterbury, Anglaterra, en un viatge a Bridgewater, Nova Hampshire. Durant la seva visita, van ensenyar als locals una cançó que anava així:

Vaig posar la mà dreta,
Vaig treure la mà dreta,
Dono la mà a la mà, agita, agita,
I em giro.

Pel que sembla, la interpretació de la cançó, anomenada 'Right Elbow In' i diversos versos, va anar acompanyada de 'gestos adequats' i es va ballar amb un moviment rítmic lent.

Tant si es trobarà una referència anterior com si no, sembla que els orígens de 'The Hokey Pokey' no es troben a Amèrica, com es diu actualment. La cançó només es va importar allà. Tanmateix, la gran popularitat de la cançó la converteix en una part de la americana.

Eddie Deezen ha aparegut en més de 30 pel·lícules, incloent Grease, WarGames, 1941 i The Polar Express. També ha aparegut en diversos programes de televisió, inclosos Magnum PI, The Facts of Life i The Gong Show. I ha fet milers de veus en off per a ràdio i dibuixos animats, com ara Dexter's Laboratory i Family Guy.